Llibret Mocador 2023

Clara Grima

Doctorada en Matemàtiques per la Universitat de Sevilla. Divulgadora de Ciències Matemàtiques

Per desgràcia, com a reflex indubtable de la societat, tradicionalment s’ha estat marginant la meitat de la població: les dones. Hui dia, tot sembla dominat per l’economia i aquesta, en bona part, és impulsada pel desenvolupament científic i tecnològic. Així doncs, sembla absurd que s’infrautilitze la meitat dels recursos disponibles d’un dels béns més importants a l’hora de generar riquesa: el cervell humà. Ningú es planteja que una fàbrica amb gran demanda de la seua producció autolimite aquesta a la meitat sense cap motiu real o objectiu. Tanmateix, en ciència i tecnologia això ha sigut la norma durant segles. I, encara que cada vegada en menor mesura, es continua fent en l’actualitat.

Els referents són necessaris. Per moltes raons. Per justícia històrica, per descomptat, i perquè servisquen d’això, de referents, a futures generacions de dones que vulguen dedicar la seua vida al meravellós i apassionant món de la investigació científica.

Tenim l’obligació històrica de reivindicar les nostres científiques del passat, perquè, a més dels seus descobriments, les vides i les obres d’aquelles dones són apassionants per si mateixes. Totes elles van haver de ser quixotes en un món replet de molins absurds que intentaven esborrar les seues petjades, un món masculí que no estava preparat encara per a rendir-se al seu evident i desmesurat talent científic.

Reivindicar i visibilitzar el treball de les científiques del passat no és feminisme; es diu, simplement, història

Però també és necessari donar a conéixer els noms, les fotos i les trajectòries de les nostres científiques actuals. Per justícia, per descomptat, i, ara sí, per feminisme. Per tractar d’aconseguir que siguen els homes i les dones, el talent masculí i femení, els que treballen junts, en igualtat de condicions, en l’apassionant i necessària investigació científica. Les nostres científiques actuals han de transmetre, a les nostres xiquetes i als nostres xiquets, que la Ciència no és un treball només per a gegants com Lise Meitner o Maryam Mirzajani. La Ciència i la Tecnologia la fan molts nans i nanes, que uneixen el seu esforç i dedicació en la labor científica, per a salvar, literalment, la nostra espècie en aquest boig món. La unió fa la Ciència.

Descobrisquen i aprenguen els noms d’aquestes dones i no es priven de compartir aquestes fascinants històries en qualsevol sobretaula o reunió. És de justícia. I ho necessitem totes i tots.